15.11.18
JA HAN PASSAT VUIT ANYS
Ja han passat vuit anys. Escolto de fons Arvo Pärt. Potser ja va sent hora que torni a escriure aquí, després del cop que sempre dura.
Tinc la feina per sobreviure(-la), la feina d'escriure un llibre amb els poemes que li he anat fent, els d'abans i els de després.
Com ara aquest?
SUITE DE MAIG PER LA MARIA
I
Demà tornarem a ser tots amb tu
Al pati de l'Aliança.
Ta mare ha escrit un llibre
Perquè puguem retrobar-te.
El meu – vull que parli amb tu també
Però encara es farà esperar:
Trobar les paraules justes
Se'm fa una feina difícil
– Desconec el teu idioma d'ara.
24.5.18 (a la nit)
II
Bon dia – el meu solet
Ens costa molt despertar-nos
Avui no hem dormit gens bé:
Els nervis i un mosquit
– Era el teu missatger?
El teu poema d’anit
M’ha tornat la sang als ulls
– I les llàgrimes també han brotat
Com si fossin flors i focs
De festa al cel – entre ells
Els trons, el vent i el cant dels ocells
– Les teves noves paraules.
25.5.18(al matí)
III
Ja som tornats a la calma del llit.
El dia viscut ha quedat enrere.
Disposats som a una nova vida
Que alimenta cada nit el nostre son
Amb les imatges d’un futur sabut
I les petjades del passat volgut.
Tot allò que titllàrem d’impossible
Reviurà en el fons del nostre somni.
Nodrirà d’esperances disconformes
La desvetlla de veus inadaptades.
Un sol mot sortit de la teva boca
Ens desfarà els pensaments més sòlids
En incertesa d’arenes somnàmbules.
25-5-18 (a la nit)
IV
Si tu vols – Si tu vols
– Sil·labeja la llum
Omplint del seu licor
Els meus dos ulls–
Et don un matí nou
Et don un dia nou
– Només depèn de tu.
Torna a mirar el món
Com si el primer dia
Fos de la seva vida
I com si l’hexasíl·lab
Plantés el seu somriure
Entre totes les coses.
26-5-18 (al matí)
SUITE DE MAIG PER LA MARIA
I
Demà tornarem a ser tots amb tu
Al pati de l'Aliança.
Ta mare ha escrit un llibre
Perquè puguem retrobar-te.
El meu – vull que parli amb tu també
Però encara es farà esperar:
Trobar les paraules justes
Se'm fa una feina difícil
– Desconec el teu idioma d'ara.
24.5.18 (a la nit)
II
Bon dia – el meu solet
Ens costa molt despertar-nos
Avui no hem dormit gens bé:
Els nervis i un mosquit
– Era el teu missatger?
El teu poema d’anit
M’ha tornat la sang als ulls
– I les llàgrimes també han brotat
Com si fossin flors i focs
De festa al cel – entre ells
Els trons, el vent i el cant dels ocells
– Les teves noves paraules.
25.5.18(al matí)
III
Ja som tornats a la calma del llit.
El dia viscut ha quedat enrere.
Disposats som a una nova vida
Que alimenta cada nit el nostre son
Amb les imatges d’un futur sabut
I les petjades del passat volgut.
Tot allò que titllàrem d’impossible
Reviurà en el fons del nostre somni.
Nodrirà d’esperances disconformes
La desvetlla de veus inadaptades.
Un sol mot sortit de la teva boca
Ens desfarà els pensaments més sòlids
En incertesa d’arenes somnàmbules.
25-5-18 (a la nit)
IV
Si tu vols – Si tu vols
– Sil·labeja la llum
Omplint del seu licor
Els meus dos ulls–
Et don un matí nou
Et don un dia nou
– Només depèn de tu.
Torna a mirar el món
Com si el primer dia
Fos de la seva vida
I com si l’hexasíl·lab
Plantés el seu somriure
Entre totes les coses.
26-5-18 (al matí)