7.11.08


Aquest vespre, a Terrassa, li han atorgat el premi Agustí Bartra al nostre amic Josep Maria Ripoll.
Deu haver estat - per unanimitat - un error?
Nosaltres no preteníem ser una estrella - només en som pols - ni canviar el món.
Josep Maria, no he pogut venir, però he pensat molt en tu aquesta tarda.
Ara passen un documental sobre Leonard Cohen a la tele. Suzanne. I encara ens preparem pel combat.
T'escric aquí tres poemes per a tu: primer un de meu - el de la rèplica - i després un parell, en castellà, d'en Sergi Gros, del seu llibre Las rendiciones.

(A la manera d'en Josep Maria)


Si dic que el mes de maig és com la vida

-variable, càlid, fresc, imprevisible-

comparo dos conceptes allunyats

però prou fàcilment relacionables.

Posem, però, que dic que tots els dies

són la mort que ens estreny i, doncs, que viure

és aprendre a morir: vet aquí un tòpic

basat en una paradoxa tan

sols aparent. I ara és quan dic: morir

no és més que viure cada dia; canvi

en l’ordre de la frase i, sobretot,

augment d’intensitat. La paradoxa

espanta de tan òbvia; no és la mort

el no-res que es fermenta als cementiris,

el podrimer que nodreix el terreny;

la descomposició de cada dia

ja anuncia la tomba mig oberta,

el futur és present i el passat viu

només de les ficcions que en construïm.

Vet aquí on em conduirà el poema:

si el mes de maig, imprevisible, és vida,

també tot ell, variable, vol dir mort.


LIBRO

Escribid un libro

que no tenga márgenes

en los que acabar

siendo reescrito.



HUESOS

Se nos concedieron

tiempos de bonanza

para limitar

nuestros cementerios

con empalizadas.

Se nos concedieron

tiempos de bonanza

para juntar huesos.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?