21.3.10


Ja està:  s'acaba aquest hivern que ens ha deixat encara algun caliu per escalfar-nos. Mai sabem què dura el que dura. Aviat arribarà la cruel primavera per a regirar-nos.

“el dolor del hombre al experimentar un placer consiste en ver inmediatamente los límites de su extensión, que el hombre no excesivamente profundo percibe sólo de cerca.” 
                                                                                                            Leopardi: Zibaldone,169-170

Proustiana
 
El sol caient,
però encara sostingut per les mirades,
daurant totes les coses,
un llibre a la mà –Combray–
i el meu voler sense cap més
preocupació que anar a trobar-te
per berenar junts.
És perquè hi són aquests moments
en què coneixes la felicitat,
que després et pots sentir tan durament
infeliç, tan sensible a la pèrdua
com el nen Marcel quan temia
–tant o més que desitjava–                        
que arribés l’hora del petó nocturn.
És el plaer allò que ens provoca més dolor,
no pas la seva absència.
Si no existissin aquests instants de plenitud,
el costum ens curaria el patiment,
com l’anestesista ens adorm
quan ens amputen un braç.  
16.3.10
                      Núvol sobre el Camp d'Aviació 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?