22.5.09
Un poema fet fa pocs mesos, i encara dura.
ELS OCELLS DE BADEN-BADEN
Contra els núvols plomissos, ocells en ordre
tacaven la foscor del cel de la postal
del balneari alemany.
Somiant des d’aquella torre
de Pablo Alcover – a sota hi niaven
els tres moixons més poliglots –,
una selva negra ens prometia la llum
dels cors desconeguts
–abans de mil nou-cents setanta-cinc.
En el quartet, darrere de la porta
camuflada amb un mirall de cos,
apilades fins al sostre, les revistes de fotos
vessaven de lexemes guturals.
A la blanor dels seus turons,
farcits de crema i coberts de sucre en pols,
el meu esperit hi cercava
paradisos harmònics de cantata.
Els ocells en ordre, les columnes corínties
i el rellotge clavat a les dotze:
un canell massa prim per al braç del gitano.
# posted by Josep Germà : 1:03 a. m.
