7.11.08
Deu haver estat - per unanimitat - un error?
Nosaltres no preteníem ser una estrella - només en som pols - ni canviar el món.
Josep Maria, no he pogut venir, però he pensat molt en tu aquesta tarda.
Ara passen un documental sobre Leonard Cohen a la tele. Suzanne. I encara ens preparem pel combat.
T'escric aquí tres poemes per a tu: primer un de meu - el de la rèplica - i després un parell, en castellà, d'en Sergi Gros, del seu llibre Las rendiciones.
(A la manera d'en Josep Maria)
Si dic que el mes de maig és com la vida
-variable, càlid, fresc, imprevisible-
comparo dos conceptes allunyats
però prou fàcilment relacionables.
Posem, però, que dic que tots els dies
són la mort que ens estreny i, doncs, que viure
és aprendre a morir: vet aquí un tòpic
basat en una paradoxa tan
sols aparent. I ara és quan dic: morir
no és més que viure cada dia; canvi
en l’ordre de la frase i, sobretot,
augment d’intensitat. La paradoxa
espanta de tan òbvia; no és la mort
el no-res que es fermenta als cementiris,
el podrimer que nodreix el terreny;
la descomposició de cada dia
ja anuncia la tomba mig oberta,
el futur és present i el passat viu
només de les ficcions que en construïm.
Vet aquí on em conduirà el poema:
si el mes de maig, imprevisible, és vida,
també tot ell, variable, vol dir mort.
LIBRO
Escribid un libro
que no tenga márgenes
en los que acabar
siendo reescrito.
HUESOS
Se nos concedieron
tiempos de bonanza
para limitar
nuestros cementerios
con empalizadas.
Se nos concedieron
tiempos de bonanza
para juntar huesos.
