Josep Germà

2010-03-21T23:56:00.010+01:00

Ja està: s'acaba aquest hivern que ens ha deixat encara algun caliu per escalfar-nos. Mai sabem què dura el que dura. Aviat arribarà la cruel primavera per a regirar-nos.

“el dolor del hombre al experimentar un placer consiste en ver inmediatamente los límites de su extensión, que el hombre no excesivamente profundo percibe sólo de cerca.”
Leopardi: Zibaldone,169-170

Proustiana

El sol caient,

però encara sostingut per les mirades,

daurant totes les coses,

un llibre a la mà –Combray–

i el meu voler sense cap més

preocupació que anar a trobar-te

per berenar junts.

És perquè hi són aquests moments

en què coneixes la felicitat,

que després et pots sentir tan durament

infeliç, tan sensible a la pèrdua

com el nen Marcel quan temia

–tant o més que desitjava–

que arribés l’hora del petó nocturn.

És el plaer allò que ens provoca més dolor,

no pas la seva absència.

Si no existissin aquests instants de plenitud,

el costum ens curaria el patiment,

com l’anestesista ens adorm

quan ens amputen un braç.

16.3.10

Núvol sobre el Camp d'Aviació

2009-11-15T00:21:00.007+01:00

A la figuera de la casa del carrer Esteve Renom, tres dies abans que la tallessin (però ja rebrota):

Rònega, harmoniosa figuera,

et retrobo avui més demacrada

presidint com una reina vella

la façana, mig en runes i vestida

només amb l’herbam anàrquic;

pel roser flanquejada i pels lliris

que broten sense motiu,

només pel vell costum

de celebrar la primavera.

T’he vist semblant a com tu eres

en la meva joventut,

com un pla fix que obre i tanca

la pel·lícula d’una vida,

un bell teló de fons

per a deixar lliscar els crèdits

amb els noms de tothom

escrits amb bona lletra,

florentine garamond o book antiga.

Casa, reixa, figuera,

m’heu fet pensar en mi mateix,

perquè heu sobreviscut en la vostra voluntat

envoltades de tanta construcció moderna:

com heu fet perviure el vostre clarobscur

enmig de tanta lluïssor i tant de luxe.

La vostra resistència em reconforta,

feliç de ser capaç de copsar-ne

el miracle de l’ombra,

i encara més, agraït

perquè el vostre silenci m’ha permès

dialogar amb vosaltres i amb mi

veient-me des de fora, com voldria,

sense caure en la temptació dels vells:

posar-se de model.

2009-07-03T14:39:00.012+02:00

Platja d'Argelers

És tot un error.

De debò,

per què sóc aquí?

Per esperar que es consumeixi

l’ordre natural de les coses:

que morin els pares

i la filla es faci gran.

Un tros de mi seguirà vivint

i en la seva memòria

perdurarà un amor maldestre

com aquest meu.

És un error mortal

fer-se cap pregunta així.

De l’error raja la meva suor

i l’home segueix sempre

plorant pel sexe.

2009-05-22T01:03:00.013+02:00

Un poema fet fa pocs mesos, i encara dura.

ELS OCELLS DE BADEN-BADEN

Contra els núvols plomissos, ocells en ordre
tacaven la foscor del cel de la postal
del balneari alemany.

Somiant des d’aquella torre
de Pablo Alcover – a sota hi niaven
els tres moixons més poliglots –,
una selva negra ens prometia la llum
dels cors desconeguts
–abans de mil nou-cents setanta-cinc.

En el quartet, darrere de la porta
camuflada amb un mirall de cos,
apilades fins al sostre, les revistes de fotos
vessaven de lexemes guturals.

A la blanor dels seus turons,
farcits de crema i coberts de sucre en pols,
el meu esperit hi cercava
paradisos harmònics de cantata.

Els ocells en ordre, les columnes corínties
i el rellotge clavat a les dotze:
un canell massa prim per al braç del gitano.

2008-11-07T00:07:00.009+01:00

Aquest vespre, a Terrassa, li han atorgat el premi Agustí Bartra al nostre amic Josep Maria Ripoll.
Deu haver estat - per unanimitat - un error?
Nosaltres no preteníem ser una estrella - només en som pols - ni canviar el món.
Josep Maria, no he pogut venir, però he pensat molt en tu aquesta tarda.
Ara passen un documental sobre Leonard Cohen a la tele. Suzanne. I encara ens preparem pel combat.
T'escric aquí tres poemes per a tu: primer un de meu - el de la rèplica - i després un parell, en castellà, d'en Sergi Gros, del seu llibre Las rendiciones.

(A la manera d'en Josep Maria)

Si dic que el mes de maig és com la vida

-variable, càlid, fresc, imprevisible-

comparo dos conceptes allunyats

però prou fàcilment relacionables.

Posem, però, que dic que tots els dies

són la mort que ens estreny i, doncs, que viure

és aprendre a morir: vet aquí un tòpic

basat en una paradoxa tan

sols aparent. I ara és quan dic: morir

no és més que viure cada dia; canvi

en l’ordre de la frase i, sobretot,

augment d’intensitat. La paradoxa

espanta de tan òbvia; no és la mort

el no-res que es fermenta als cementiris,

el podrimer que nodreix el terreny;

la descomposició de cada dia

ja anuncia la tomba mig oberta,

el futur és present i el passat viu

només de les ficcions que en construïm.

Vet aquí on em conduirà el poema:

si el mes de maig, imprevisible, és vida,

també tot ell, variable, vol dir mort.

LIBRO

Escribid un libro

que no tenga márgenes

en los que acabar

siendo reescrito.

HUESOS

Se nos concedieron

tiempos de bonanza

para limitar

nuestros cementerios

con empalizadas.

Se nos concedieron

tiempos de bonanza

para juntar huesos.

2008-10-24T00:50:00.005+02:00

Sí, encara hi sóc, encara que no ho sembli.
Aquest estiu he anat de vacances a una illa i ara ja torno a treballar. També torno a escriure:

Berta,

avui que et trobo casualment

amb el teu somriure franc i els ulls oberts

–a la pàgina de fotos del diari

on pengen els nadons cada setmana –,

penso novament en tu

i en aquell amor d’aula – general,

gratuït i transitori –

que volíem escampar

–sempre vells adolescents –

amb paraules i escriptures corregides.

Uma es dirà la teva segona filla

i, ara que ja vaig tan perdut,

tan definitivament perdut del tot,

em queda encara el dubte si també

no m’hauré equivocat amb tu

–com ho faig sempre.

2008-07-05T01:06:00.002+02:00

Segueixo existint?

2006-09-27T23:52:00.000+02:00

Es pot dir que ja he tornat de vacances?
Però el desastre continua i va a més.
Ara ja té aquest aspecte.

2006-06-22T23:46:00.000+02:00

Cal explicar-ho. Sempre calen les explicacions. Les explicacions són sempre a posteriori. Aquest casal, el trobava en el meu camí de cada dia, quan anava o tornava de portar la filla a l'escola. La setmana passada el van enderrocar. Jo no n'era el propietari, però igualment me l'han robat. Els lladres.

2006-06-21T00:55:00.000+02:00

Era així! Ningú no hi podria viure!

2006-06-19T22:34:00.000+02:00

Ja no hi és!
N'estic aprenent. Sóc lent.

2006-06-18T12:21:00.000+02:00

Entreteniment de diumenge: repassar diaris vells, de la pila de la taula del pati.
7.6.06
Si un llegeix Pedro Schwartz a La Vanguardia amb el diari cap per avall, ho arriba a entendre tot molt millor: és el món al revés.

2006-06-18T10:26:00.000+02:00

Avui començo. Pot haver-hi algú que encara cregui que el subtítol triat per al bloc és contradictori?